Festes Majors

Els festejos principals són “Les festes majors“, que se celebren del 22 al 26 d’agost, en honor de l’apòstol San Bartolomé i dels Santos Abdón i Senén, antics patrons dels pagesos valencians, coneguts popularment com “Els Santets de la Pedra “.

Les imatges són venerades a l’ermita construïda sobre el solar del castell d’Almizra, del que subsiste una torre adossada al edifici religiós. La vespra de les festes es traslladen a la població en popular romeria.

Juntament amb les diferents celebracions religioses, les festes es completen amb paratges de moros i cristians, embajades, “cordes” de coets, revetlles …

Els actes històrics celebrats en el transcurs de les festes, concretamente el dia 25 d’Agost, són:

– El “Pregó anunciador del Tractat d’Almirra” en el qual un herald a cavall, i acompanyat de la banda de música local recorre els carrers de la població anunciant en nom de Jaume I, la immediata celebració del pacte amb l’infant de Castella

– La “Representació de l’Tractat d’Almirra”, l’acte més peculiar, en què es reviu el pacte entre Jaume I, “El Conqueridor”, i l’Infant D. Alfonso de Castella (Alfons el Savi). És una obra bilingüe, elaborada segons el “llibre dels Feits” i textos de Salvador Doménech Llorens.

ARGUMENT: Pels pactes de Tudillén (1151) i Cazola (1179), els reis d’Aragó i Castella ja havien establert les terres de conquesta futura al territori àrab que avui configura al País Valencià. No obstant això, certes desavinences sorgides entre els dos monarques al setembre de 1243 per la conquesta de Xàtiva, van obligar a Jaume I a travessar la frontera estipulada, penetrant en terres de conquesta castellana, apoderant-se de Villena i Sax, sotmetent a un mateix temps “Els capdets “i” Burriharon “.

Davant la gravetat de la situació, es va imposar plantejar una entrevista entre aragonesos-catalans i castellans, per tal de resoldre les diferències existents, pròximes a una guerra oberta entre els dos regnes cristians. Les pretensions castellanes eren que la vila de Xàtiva havia de ser lliurada a l’infant Alfons com a dot de promesa de la seva futura dona Violant, la filla del propi Jaume I i Violant d’Hongria. El rei va argumentar que quan ell es va casar no va rebre dot alguna en terres i que Xàtiva pels pactes anteriors era de conquesta aragonesa.

Els castellans, sense arguments van dir que Xàtiva seria castellana, perquè el Alcaid moro es la donaria a l’Infant. Això va irritar el Rei Jaume I, fent-esclamar: “Qui a Xàtiva voldrà entrar, sobre Ens haura de passar”.

Els precs i llàgrimes de la Reina Violant, esposa del monarca i les noves proposicions de l’Infant castellà van aplacar la natural indignació del Rei. El conflicte va acabar feliçment amb un Tractat en el qual van quedar fixats els límits de les respectives conquestes. Amb això s’establia la primera frontera meridional de l’antic Regne de València. El tractat va ser signat al Castell d’Almizra el dia 26 de març de 1244, amb presència de bisbes, cavallers, homes rics i mestres de les ordres militars.

Quant a la gastronomia festera, el dia 24 d’Agost, (dia del patró) és típic menjar “Putxero i fasegures”.